Coca de recapte del meu poble

Quan jo era petita, la meva mare sortia a comprar cada dissabte ben d’hora, quan tornava una de les coses que portava al cistell era un bon tros de coca de recapte per esmorzar. Aquesta coca, que comprava en un forn que ja no existeix, era prima, torrada i cruixent, amb un bon coixí de ceba amanida amb pebre vermell. La deliciosa olor que desprenia aquesta coca és un dels millors records que guardo de la meva infantesa.

©Manel Úbea
©Manel Úbea

La coca de recapte pot ser dolça, com la coca de Sant Joan, o salada, per aprofitar les escorrialles del rebost.

Tradicionalment, la coca de recapte es feia al forn de la vila. La mestressa de casa hi duia els ingredients que volia posar-hi i el forner feia la massa i la coïa. S’aprofitaven els productes de l’horta i constituïa un àpat per si mateixa.

La coca de recapte salada porta hortalisses crues o escalivades damunt: pebrot, albergínia i ceba. A les zones d’interior és habitual posar-hi bolets. Tanmateix s’hi pot emprar d’altres verdures o fins i tot afegir embotit, perquè en general les coques no tenen receptes fixes, ben al contrari.

Il·lustres gastrònoms catalans com Josep Pla o Josep Lladonosa han parlat de l’origen de la coca de recapte, però sembla que no hi ha consens en el seu origen, de coca se’n pot trobar a Barcelona, València, Mallorca o Alacant, i està especialment arrelada a la Ribagorça, la Noguera, el Segrià i de Camp de Tarragona.

A mi m’agrada pensar que la nostra coca va ser precursora de la famosa pizza napolitana, amb arrels molt similars, i gaudeixo provocant discussions de sobretaula amb aquesta qüestió, amb amics italians amants de la seva gastronomia i de la seva història.

©Manel Úbeda
©Manel Úbeda

Massa

  • 
500gr de farina de força
  • 350cc d’aigua
  • 15gr de llevat fresc
  • 
Una nou de mantega
  • 
Un pols de sal
  • 
Un pols de sucre
  • 
Oli d’oliva
  • Farina per treballar la massa.

Farcit


  • 4 cebes grosses
  • Oli
  • Sal
  • Pebre vermell dolç
  • Pebre vermell fumat (opcional)

Fem la massa barrejant els ingredients secs (farina, sal i sucre), anem incorporant l’aigua i pastant fins a aconseguir una massa consistent però prou suau per estirar-la.
 La mida d’aigua és orientativa, en caldrà més o menys en funció del tipus de farina, la humitat i la força (quantitat de gluten) que té la farina, caldrà aprendre de l’experiència.

Un cop tinguem la massa amb la consistència adequada, seguim pastant durant un quart d’hora aproximadament, per tal que el gluten s’hidrati i es faci elàstic. Si cal, afegir una mica d’aigua.

Passat aquest temps afegim la nou de mantega i seguim pastant fins que quedi ben integrada.

Afegim el llevat, trencant-lo amb els dits, i seguim pastant uns minuts més.

Deixem reposar, ben tapada perquè no s’assequi, un parell d’hores o fins que dobli el volum.

Un cop fermentada la massa, espolsem la superfície amb farina i estirem la massa fins que faci un centímetre de gruix. 
Posem un generós raig d’oli sobre la massa i espolsem amb una mica de farina. Dobleguem la massa per la meitat i repetim l’operació un cop més. 
Finalment estirem la massa i li donem la forma definitiva que ha de tenir.

La podem fer ben prima o més gruixuda, tenint en compte que amb la cocció pujarà força. Si el nostre forn és petit, podem fer diferents peces més petites.

El farcit es prepara tallant la ceba en mitges llunes fines. La passem a una paella calenta amb un raig d’oli, salem una mica i saltem suaument la ceba, quan està transparent hi posem una culleradeta de pebre vermell dolç, si hi posem un pols de pebre vermell fumat, li donarem el toc definitiu.

Barregem bé i escampem la ceba per damunt de la coca, amanim amb un raig d’oli i enfornem a 200ºC uns 20 minuts.

Bon profit!

3 respostes a “Coca de recapte del meu poble

  1. Nena que bo, no ho he provat mai amb pebre vermell fumat però ho faré. Aquest acostuma a ser el nostre sopar dels diumenges (acabar amb tot el que queda a la nevera) i la que més els hi agrada als meus fills és la de tomàquets a rodanxes amb una picada d’alls i julivert, per llepar- se els dits!! Petons!

    1. Hola Silvia! si que és un sopar de festa per als nens (i no tan nens, jeje), a casa el rei és el tomàquet també, especialment quan hi ha partit de fútbol, però la de ceba els agradarà, queda molt dolça.
      Una forta abraçada!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s