Llet de vaca: aliment o verí

Els lactis lideren el rànquing dels aliments amb més residus de substàncies químiques sintètiques. En mostres de llet d’arreu de l’estat espanyol, s’hi han trobat residus de pesticides, herbicides, antibiòtics, antiinflamatoris, analgèsics, antifúngics, dioxines, i un llarg etc.

Milk splash

La producció lletera: una indústria infame

La publicitat de les grans empreses làcties usualment ens ensenya vaques pasturant en idíl·lics prats verds a la manera tradicional, però la realitat d’aquesta llet de ramaderia intensiva és una cosa molt diferent. En lloc de pastures fresques, a aquestes vaques se les alimenta amb pinsos, llavors i farratges secs. Això empitjora el perfil nutricional de la llet i augmenta el risc de contaminants (dioxines, pesticides, micotoxines, metalls pesants, etc.) del processament, manipulació i emmagatzematge dels pinsos.

D’altra banda, a aquestes vaques se’ls manipula el sistema endocrí. Una vaca normal viu uns 25 anys, i una vaca d’una empresa lletera no passa dels 4-6 anys, exhausta en l’àmbit metabòlic i amb una alta incidència de patologies. La vaca és manipulada per estar embarassada pràcticament cada dia de la seva vida a través d’inseminació artificial per augmentar la producció, la qual cosa implica una major presència d’hormones a la llet que ingerim. A les 24 hores de donar a llum la separen per sempre del seu fill.

Higiene no és sinònim de salut.

Consumir aliments també vol dir ingerir pesticides. Se n’utilitzen diversos quilos per persona i any, segons dades de la FDA. Si consumim aliments plens de químics, pesticides, antibiòtics, etc., els efectes es manifesten lentament, potser en forma de càncer 10 o 20 anys després. No es pot assenyalar cap substància química concreta, no hi ha ni “alarma alimentària” ni “evidència científica”, ni reclamació de responsabilitats possible.

Quan s’introdueixen substàncies químiques en el mercat no es realitzen estudis sobre la salut de les persones. Els estudis es realitzen en rates, no en humans. Es realitzen per separat i a curt termini (és a dir, amb una sola substància química durant uns quants mesos), però la realitat de la nostra exposició als químics és ben diferent, vivim exposats a moltes substàncies químiques alhora i durant molts anys. Però els estudis en rates no avaluen l’impacte d’aquestes substàncies sobre la salut dels éssers humans a llarg termini i de manera combinada.

A més, tot aquest bany de pesticides i processaments per augmentar la conservació dels aliments provoquen sistemàticament aliments estèrils, baixos en nutrients.

En la nostra societat de consum, cada cop tenim més tendència a sobrealimentar-nos, però en canvi, i a causa de la baixa qualitat dels aliments que ingerim, patim carències nutricionals.

Tòxics trobats sistemàticament en la llet de vaca


En l’etiqueta de la llet que consumim habitual, hi ha detallades les aportacions de certs nutrients: calci, proteïnes, greix i alguna vitamina. El govern legisla la publicació del percentatge de proteïnes o greixos, que en termes de salut no serveix de res excepte per desviar l’atenció i, no obstant això, s’oblida tot el relatiu a la informació sobre la contaminació dels aliments. Si els fabricants fossin obligats per llei a donar-nos aquesta informació, com a consumidors, podríem triar lliurement consumir aliments de les empreses que ofereixen productes menys processats, menys contaminants, i per tant més saludables.

tetrabrik1

Metalls pesants.

Els metalls pesants (mercuri, arsènic, cadmi, plom…) són carcinògenes i tòxics per al sistema nerviós, els ronyons, el fetge, etc. S’ha demostrat que el mateix envàs i la manipulació és responsable de fins al 70% de la concentració final d’alumini dels preparats làctics.

A Espanya, s’han trobat nivells d’alumini particularment alts en fórmules infantils.

En mostres de llet aleatòries analitzades als supermercats s’ha trobat alumini, plom, cadmi i altres metalls pesants, molt tòxics fins i tot a baixes concentracions.

S’ha trobat una relació entre el nivell de metalls pesants de la mare i el risc de desenvolupar diabetis, i també s’ha documentat que els nivells de metalls pesants de la mare afecten el nounat.

Pesticides i herbicides


Els pesticides són productes dissenyats per destruir el sistema nerviós de les plagues, i per tant, no són innocus per al nostre. A més són immunològics, carcinògenes, teratogènics i danyen el sistema endocrí i reproductiu. Són compostos en general liofílics (s’emmagatzemen en el greix) i tenen una vida mitjana d’eliminació molt llarga (romanen molt de temps en el nostre organisme). Altres compostos s’eliminen més fàcilment en l’orina.

A la llet s’han trobat més habitualment pesticides clorinatats, organofosfats, herbicides i fungicides. En estudis realitzats en éssers humans, s’han recollit anàlisis de sang mesurant els nivells de pesticides de cada persona. Les persones amb nivells més alts de pesticides en sang tenen un risc de més del doble de desenvolupar diabetis que les persones amb els nivells més baixos d’aquests compostos.

També s’ha trobat que l’exposició prenatal a aquestes substàncies incrementa el risc d’anomalies en el desenvolupament del sistema nerviós, amb increment de reflexos anòmals en nadons predictiu del posterior desenvolupament neuropsicològic. També s’han correlacionat amb la troballa de peixos hermafrodites.

Químics com el DDT han estat descrits com un dels grans contribuïdors al càncer.

Cap persona al món està lliure de pesticides en el seu organisme. Un estudi de la Universitat de Las Palmas ha analitzat desenes de marques de llet i ha trobat desenes de pesticides diferents, en major quantitat en la llet convencional que a l’ecològica.

En aquest sentit cal tenir en compte que s’ha demostrat que una dieta de més del 75% formada per productes ecològics redueix en un 600% els pesticides organofosforats (mesurats en orina) respecte a dietes de més del 75% de menjar convencional.

Antibiòtics, antiparasitaris, antiinflamatoris i altres fàrmacs.

A mitjans del segle XX es distribuïen uns 25 quilos a l’any de penicil·lina, que van passar a ser 1.000 tones en els anys setanta, una quantitat molt superior a la que caldria per tractar tota la població mundial. A la penicil·lina cal sumar la resta de famílies d’antibiòtics, que s’utilitza a la indústria lletera de forma preventiva.

A Espanya, s’han pogut aïllar en mostres de llet fins a 20 tipus de fàrmacs, entre ells antibiòtics, però també antiinflamatoris, antisèptics, reguladors de lípids, beta-bloquejants, antifúngics o analgèsics. Concretament en mostres de llet espanyola s’ha trobat: diclofenac, ibuprofèn, àcid niflúmico, ketoprofèn, àcid mefenámic, fenilbutazona, florfenicol, naproxè, flunixin, pirimetamina, triclosan.

Moltes persones són al·lèrgiques als antibiòtics, i la llet és un mecanisme indirecte que dispara aquesta reacció en contenir residus. A més, els antibiòtics deprimeixen el sistema immune, destrueixen els bacteris bons i alteren la micro flora de l’intestí.

Hormones

Les hormones són missatgers químics que donen ordres a les cèl·lules. Una d’aquestes ordres és “creixeu i multipliqueu-vos”.

La llet és un aliment ric en hormones i factors de creixement per estimular el desenvolupament dels teixits, que és precisament el que ha de fer un lactant en l’edat crítica de desenvolupament. Hi ha cries de mamífers que doblen la seva grandària en uns dies, i això no seria possible sense la complexitat nutritiva i hormonal de la llet.

No obstant això, quan som adults, aquestes hormones poden estimular el creixement de teixits tumorals.

A les vaques industrials se les insemina artificialment per tenir-les tot l’any donant la quantitat més gran de llet possible. Així, els seus nivells hormonals són molt elevats, més com més avançat està l’embaràs.

 Les hormones tenen una relació amb diversos tipus de càncer, especialment els hormono-dependents, que són aquells del tracte reproductiu: pròstata, testicles, mama, ovaris i endometri.

Les hormones sexuals són els moduladors del creixement, desenvolupament i manteniment d’aquests teixits. Però si hi ha un creixement anormal (un càncer), actuen igualment promovent el seu creixement.

Hi ha relació entre el consum de llet a la infantesa i el desenvolupament sexual precoç. El desenvolupament sexual precoç és un factor de risc conegut de càncer de mama. Igualment, en nens s’ha trobat que a major consum de llet en l’adolescència més probabilitats de càncer avançat de pròstata en la maduresa.

La llet també té alts nivells d’IGF1, una hormona que és un missatger perquè els teixits creixin. S’ha trobat una associació positiva entre els nivells d’aquesta hormona i el risc de diversos tipus de càncer, entre ells mama, pròstata, còlon i pulmó

Per tant, aquests consells publicitaris de donar als nens derivats làctics a tothora no és res més que publicitat enganyosa, no pas interès per la salut dels nostres fills.

Compostos policíclics, dioxines, ftalats i bisfenol A



Els hidrocarburs policíclics aromàtics (PAH) són compostos químics que es troben en el quitrà o el petroli, i també en l’ambient procedent d’olis minerals, gas d’escapament d’automòbils, asfalt o en el fum del tabac.

Són compostos mutagènics, carcinògens i teratogènics que produeixen malformacions.

Aquells nens que tenen una major exposició prenatal a aquestes substàncies mostren una correlació amb un menor quocient intel·lectual. S’han correlacionat més amb nadons amb baix pes en néixer, parts prematurs i malformacions cardíaques. En els cordons umbilicals s’ha trobat dany a l’ADN que s’ha associat a la incidència de càncer.

Les dioxines i furans són substàncies químiques de la producció de pesticides i plàstics extremadament cancerígenes. La llet, la mantega i el formatge arriben a suposar el 50% de la ingesta total d’aquestes substàncies, i el 95% de les dioxines arriben a l’organisme humà a través de la llet, la carn i el peix principalment.

El bisfenol A és una substància química usada en l’elaboració de plàstics i d’embolcalls de menjar. La manipulació i envasat suposa una migració d’aquests compostos químics a l’aliment i fins fa poc formaven part dels biberons. Les persones que prenen més menjar envasat mostren majors nivells d’aquest compost en el seu organisme.

S’ha associat a una disminució de la qualitat del semen. També s’ha relacionat el bisfenol A amb el risc de diabetis i obesitat.

Els ftalats són igualment químics usats per al desenvolupament de plastificats i s’usen per exemple en els envasos de llet UHT, passant per contacte a l’aliment. S’han relacionat en models experimentals amb problemes de l’aparell reproductor i problemes de desenvolupament, sent l’etapa fetal i peripubertal les més sensibles a la seva acció. Els contaminants orgànics persistents (PCB, dioxines, furans, DDT, etc.) tenen a més la particularitat que no es degraden, i tornen una vegada i una altra als aliments passant per tota la cadena alimentària.



Prions
.

Prió és un acrònim anglès derivat de les paraules proteïna i infecció. Aquestes proteïnes mutades formen agregats supramoleculars i són patògens amb plegaments anòmals. Aquests prions van ser els responsables de la malaltia de les vaques boges.

Analitzades mostres de llet tractada per a consum, el tractament UHT que destrueix gran part de les proteïnes bioactives de la llet que són positives per a la salut, no elimina aquestes proteïnes patològiques.

Processament industrial de la llet: degradació de nutrients.

El processament tèrmic, de nou amb l’excusa de la salut i de la seguretat alimentària, suposa més del mateix: s’esterilitza tot i així s’inactiven els patògens que podrien causar un problema infecciós. Però les toxines, pesticides, fàrmacs, etc., s’ingereixen i són perillosos per a la salut, encara que no creïn un problema infecciós a curt termini.

El tractament tèrmic UHT causa, a més, significants canvis moleculars en la llet i destrueix vitamines, minerals, enzims, provoca la desnaturalització de proteïnes, eliminació de probiòtics i, fins i tot, reaccions de glicació proteiques (Maillard), associades amb diferents malalties com Alzheimer.

Processament tèrmic de la llet: UHT i pasteurització.

UHT significa ultra high temperatura, és a dir, sotmetre la llet a una temperatura de 140 º, el que indueix canvis moleculars irreversibles.

Això comporta una disminució de nutrients, reaccions d’agregació, desnaturalització de les proteïnes amb inactivació de la seva funció biològica, destrucció de bifidobacteris (bacteris bons), destrucció d’enzims, destrucció de vitamines, destrucció de minerals, reacció de Maillard amb els sucres amb canvi de les característiques organolèptiques, i un augment de l’acidificació i destrucció d’àcids grassos omega 3.

També augmenta la inmunorreactividad d’alguns al·lèrgens.

Aquests canvis derivats del tractament UHT permeten que sigui comercialment estable, encara que disminueix la qualitat de la llet. Aquest tipus de llet incrementa la seva acidesa. Com més temps emmagatzemada, i major temperatura d’emmagatzematge, major acidesa.

D’altra banda, l’envàs UHT exposa a la llet a ftalats tòxics. A Espanya el 95% de la llet és UHT.

La pasteurització és un processament menys agressiu (HTST 72º), suposa una menor degradació de nutrients i una millor estabilització de les proteïnes.

Llet i coherència alimentaria.

A més de tot l’exposat, potser caldria fer una darrera reflexió al voltant de la llet: nosaltres, els humans, som els únics mamífers que continuem prenent llet després del període de lactància, i a més, consumim llet d’altres animals.

El nostre organisme està preparat per digerir la llet materna en la primera etapa de vida: la lactància. Però el nostre sistema digestiu evoluciona, i amb els anys perdem les lactases, enzims necessaris per a digerir la lactosa, el sucre present majoritàriament a la llet.

Aquesta incapacitat natural per a digerir la lactosa que desenvolupen moltes persones en arribar a l’edat adulta, s’ha etiquetat com a intolerància a la lactosa, però això no és altra cosa que la conseqüència natural de la maduració del nostre sistema digestiu.

Per altra banda, la llet de vaca és un aliment concebut per tal que un vedell pugui posar-se dempeus en poques hores i doblar el seu pes en poques setmanes, és molt rica en greixos i proteïnes, especialment en una proteïna anomenada caseïna (utilitzada tradicionalment en la fabricació de cola de fuster).

Aquesta proteïna és molt difícil de digerir, genera flema i mucositats, i pot agreujar problemes digestius i respiratoris.

 La conclusió que en podríem treure és que la llet de vaca, fins i tot en el seu estat més pur i natural, no és un aliment gens adaptat a les nostres necessitats nutricionals i energètiques.

 

Font: http://www.muscleblog.es/2012/04/la-verdad-sobre-la-leche-lacteos-industrializacion-y-salud/

Una resposta a “Llet de vaca: aliment o verí

  1. Lllegint aquest informe m’he adonat que no fa falta que “ens cagem en la llet”… ja ens la serveixen cagada!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s