Amanida de Wakame i Cogombre

L’amanida d’alga Wakame i cogombre és molt refrescant i depurativa.

Malgrat que, com ja hem comentat en altres entrades, abusar de les amanides i dels aliments crus pot debilitar el nostre sistema digestiu, aquesta amanida conté elements que minimitzen la naturalesa freda i drenant de l’alga i el cogombre, i n’equilibren l’efecte en el nostre organisme.
Primer preparem el cogombre, curant-lo amb sal, un element molt yang. En preparar el cogombre, n’estovem la pell i en traiem l’excés d’amargor, en definitiva: el “yanguinitzem”.
Es tallen les puntes del cogombre i es refreguen bé amb els dos extrems tallats per tal de cauteritzar-lo i que no surti l’amargor. Seguidament, s’impregna bé de sal.
El refreguem bé i si cal el premem contra la taula de treball, com si el volguéssim amassar. Això l’estovarà i farà que pugi de color.
En fem llesques molt finetes amb el ganivet o amb la mandolina.
Salem i deixem que tregui l’aigua perquè no repeteixi.
L’altre element que ens aporta equilibri a l’amanida és el gingebre fresc, tebi i picant, el gingebre dóna un toc càlid a l’amanida i n’incrementa el sabor.
Tallem el gingebre fresc en una juliana finíssima i el reservem en aigua freda per tal que estigui cruixent.
Torrem el sèsam amb què acabarem el plat.
Hidratem el wakame posant-lo 5 min. en aigua. Hem de calcular 1 culleradeta de wakame sec per persona.

Finalment escorrem bé el cogombre i la wakame i els emplatem.
Amanim i decorem amb el gingebre i el sèsam torrat.

• Ingredients:
  un cogombre
  alga wakame
  gingebre fresc
  una cullerada de sèsam torrat
  Sal per a curar el cogombre
• Vinagreta:
  4 cullerades de vinagre d’arròs
  2 cullerades d’oli de sèsam torrat
  2 cullerades de salsa de soja
  sal (un pols)
  2 cullerades de dashi o d’aigua

Sucs i batuts verds. Més que una moda

Els sucs i batuts verds són preparats senzill i refrescants que ens aporten hidratació i grans quantitats de nutrients essencials, oxigenen a la sang a la vegada que desintoxiquen i drenen l’organisme.

La diferència principal entre un suc i un batut (de qualsevol color o ingredient) és que el primer es realitza amb liquadora o espremedor i se separa la polpa. El batut fa servir tota de la fruita i s’afegeix líquid, com l’aigua o la llet vegetal.

Els sucs verds tenen una bona quantitat d’ingredients de color verd com poden ser els espinacs, les bledes, l’api, el bròquil, cogombre… Etc. Rics en fito nutrients i antioxidants. Serveixen perquè descarregar el fetge de tòxics, eliminar les toxines que es van acumulant en el cos i aportar clorofil·la, el cos es manté jove i lliure de malalties.

Quan el suc verd?
El suc verd no conté fibra. És una beguda ideal per a depurar l’organisme i aportar nutrients a totes les cel·lules.

Pa de Fajol, sense gluten i amb el ferment més natural

El fajol o blat sarraí és un cereal molt interessant, especialment per a les persones que han d’evitar el gluten en la seva dieta. Es tracta d’un cereal de naturalesa tèbia, per això es recomana de consumir-lo durant els mesos més freds de l’any i és molt popular en els països del nord d’Europa, on el clima és molt més rigorós.
Però el blat sarraí es pot utilitzar en receptes més fresques, com amanides i saltats de verdures, ideals per als mesos estivals.

A més a més de la seva capacitat per a escalfar per escalfar el sistema digestiu, el blat sarraí també te una altra qualitat interessant: la seva riquesa en fibra soluble, un tipus de fibra molt interessant, els mucílags d’aquest cereal forma una capa mucosa sobre les parets en el tracte digestiu que protegeix, neteja i desinflama.

Són precisament aquests mucílags, una mena de moc espès que el fajol genera en remullar-lo, el que ens permetrà panificar sense l’element més essencial per a la panificació: el gluten.

El gluten és una proteïna que es torna extraordinàriament elàstica i impermeable en hidratar-se, així és com el CO2 de la fermentació queda retingut a la massa i fa que aquesta creixi. Els mucílags de fajol fan una funció similar, tot i que una mica menys eficient, que el gluten, i ens permetran retenir part del CO2 que genera la fermentació espontània de la massa.

El resultat que n’obtindrem és un pa dens, aromàtic i molt gustós, natural i molt digestiu, totalment apte per a celíacs.

Ingredients

• 250 gr. de blat sarraí cru
• 75 gr. de llavors de gira-sol crues
• 125 cc d’aigua (a més a més de la del remull)
• 1/2 culleradeta de sal

Preparació
Rentem bé el blat sarraí i el deixem en remull durant 4 hores aproximadament (l’aigua ha de cobrir generosament les llavors).
Passades les 4 hores, escórrer bé el blat sarraí i el triturem amb una batedora, juntament amb la resta d’Ingredients (llavors de gira-sol, sal i aigua).
Barregem bé la mescla fins que sigui una pasta grumosa (no ha de quedar una massa fina)
Passem la barreja a un recipient de vidre (mai metàl·lic), cobrim el recipient amb un drap net de cuina i el deixem 24 h en lloc ben càlid.
Un cop fermentada, podem observar que la massa ha pujat i s’han format petites bombolletes. Si apreciem cap canvi, deixem fermentar durant unes hores més.
Preescalfem el forn a 220 ° C.
Passem la massa ja fermentada a un motlle que no sigui metàl·lic i enfornem el pa durant 45-50 Minuts.
Un cop fred, està a punt per a menjar.

Consells

• És fonamentalment que res de metàl·lic toqui la massa fermentada, en el seu lloc fem servir vidre, fusta, plàstic o silicona.
• L’interior del Pa en sortir del forn ha d’estar sec i no humit.
• El pa de fajol es conserva a temperatura ambient entre 3 i 5 dies.
• Podem aromatitzar el pa afegint: herbes aromàtiques (orenga, alfàbrega …), tomàquet sec, olives, Panses, canyella…
• Abans d’enfornar, podem espolsar per sobre llavors de sèsam triturat, Chía…

Cabell d’Àngel, un clàssic català

Avui toca una recepta que no encaixa en la filosofia d’aquest blog, on hem declarat la guerra als sucres refinats.

El Cabell d’Àngel és una recepta de gran tradició a casa nostra, protagonista, a més a més, de les postres de diumenge més reconegudes de la nostra rebosteria tradicional: el tortell.

© Manel Úbeda

Certament per confitar la polpa d’aquesta peculiar carabassa cal afegir una mínima quantitat de sucre, la bèstia negra de la cuina saludable. 
Però en aquesta ocasió farem els ulls grossos amb el sucre blanc, tot insistint en la recomanació de moderar-ne el consum en el nostre dia a dia.

Ingredients:


• 1 carabassa de cabell d’àngel
• Sucre blanc c/s
• 1 taronja
• 
1 llimona
• 1 branca de canyella

Com es fa:

El Cabell d’Àngel es prepara confitant la polpa d’una carabassa una mica particular. És una carabassa de pell llisa amb un color característic i de polpa és blanca. Res no fa sospitar que d’aquesta carabassa en podem arribar a treure aquesta deliciosa confitura.

El primer pas és obrir la carabassa i tallar-la a trossos grans, quarts o octaus, sense pelar-la.

© Manel Úbeda

Posem els trossos en una olla i els cobrim amb aigua. Ho fem bullir una hora per tal d’estovar la polpa.

Un cop la carabassa ha bullit i s’ha refredat, hem de “pentinar” la polpa perquè faci fils, rascant bé fins que només quedi la pell.

La meva experiència em diu que per aconseguir la textura ens cal un mínim de 600 gr. de sucre per quilo de polpa, amb menys sucre, la polpa no es confita bé i ens quedarà una massa opaca i seca, perquè no es farà prou almívar.

Pesem la polpa i calculem 600 gr. de sucre per kg de polpa.
 Ho posem tot junt en una cassola, i afegim una branca de canyella, la pell ratllada d’una taronja i d’una llimona i el seu suc. 
Ho fem coure a foc molt lent, remenant de tant en tant perquè no s’aferri i es cremi el sucre.

© Manel Úbeda

Sabrem que el Cabell d’Àngel està a punt quan agafi un aspecte, lluent i una mica transparent.

Ho guardem en pots nets i ben tapat.

La Llet d’Or, aliment per a la nostra salut

Avui us presentem una beguda medicinal tradicional de la medicina ayurvèdica, molt popular entre els practicants de Ioga: La llet d’or, una beguda dolça i deliciosa, que ens aporta energia i que millora la flexibilitat i els dolors articulars.

El seu principal ingredient és la cúrcuma, una espècie originària de l’Índia amb poderoses propietats antiinflamatòries i antioxidants.

© Manel Úbeda