Parlem de la Medicina Tradicional Xinesa

La Medicina Tradicional Xinesa o MTX és un sistema mèdic complet. Tan antiga com la cultura xinesa, te més de 4.000 anys d’història, però està en evolució constant.

La Medicina Tradicional Xinesa és el resultat d’un pensament crític, observació i experiència.
Tot i que els objectius finals de la MTX són els mateixos que els de la medicina occidental, preservar i recuperar la salut, els seus fonaments diagnòstics i les seves eines terapèutiques la fan diferent i independent.
És holística, es basa en la idea que la part no pot comprendre sense la seva relació amb la totalitat. Treballa sobre l’equilibri i l’harmonia. Matèria, ment, energia i esperit es consideren i es tracten juntes.
El diagnòstic no es basa només en els símptomes. Quan valorem una síndrome, a més de la causa, el mecanisme, la ubicació i naturalesa de la malaltia s’avalua també l’equilibri entre el factor patogen i el factor defensiu del cos.
Persones amb la mateixa malaltia poden ser tractades de manera diferent i malalties diferents, causades per un mateix síndrome són tractats de manera similar.
Eines Terapèutiques de la MTC

Acupuntura

Consisteix en l’estimulació amb agulles de punts específics en el cos segons la teoria dels meridians energètics.
Els meridians són canals pels quals circula el QI i la sang per tot el cos, portant nutrició i força.
Els meridians connecten l’exterior amb l’interior del cos. Manipulant punts concrets amb les agulles d’acupuntura, podem modificar estats interns: nerviosisme, dolors, retencions de líquids, migranyes, males digestions, problemes ginecologics i urogenitals….

La idea bàsica és que la inserció d’agulles en punts situats al llarg dels meridians pot restablir l’equilibri en el cos.

Fitoteràpia xinesa

És la teràpia a través de les plantes, encara que al nostre país no és tan popular com l’acupuntura, és la principal modalitat dins de la medicina tradicional xinesa.
Es classifiquen les plantes de manera molt peculiar, bàsicament en dos grans grups:

1. Segons la seva naturalesa: freda, fresca, calent, tebi, neutra
2. Segons el seu sabor: picant, dolç, agre, amarg, salat, sense sabor

Una altra característica particular de la fitoteràpia xinesa és que al contrari que altres medicines a base de plantes occidentals, que solen administrar les herbes per separat o combinades en fórmules d’herbes amb la mateixa funció, les prescripcions xineses poques vegades contenen una sola herba, es trien diverses herbes ( de quatre a vint) per crear una fórmula específica, combinant segons naturalesa i sabor.

Dietètica xinesa

Les classificacions dels aliments en dietoteràpia xinesa són gairebé les mateixes que la fitoteràpia. Cada aliment té un gust específic que no sempre coincideix amb el seu sabor real.
Els cinc sabors són:

• àcid
• amarg
• picant
• salat
• dolç
• neutre.

El Te Verd, un plaer ancestral

El Te Verd (Camellia sinensis), 

és un arbre perennifoli de la família de les Teàcies.

El te verd és una de les 50 herbes fonamentals de la medicina xinesa i s’anomena Lu Cha.

Per a la medicina xinesa el Te Verd o Lu Cha, és una planta de naturalesa fresca, i per això és utilitzada per a refrescar la Calor Interna, la Calor-Humitat, refrescar la Sang i drenar el Foc. El seu gust és dolç i amarg.



Varietats de te



Totes les varietats de te deriven de dos: la que procedeix de l’espècie xinesa Camellia sinensis sinensis i la varietat que procedeix de l’estat hindú d’Assam, Camellia sinensis assamica. A partir d’elles es produeix el que es coneix com a te negre i te verd.

El primer resulta d’un procés de fermentació de la fulla, mentre que el segon es talla el procés de fermentació mitjançant la calor que destrueix l’enzim oxidant, de manera que el producte resultant posseeix unes característiques desiguals quant a la seva composició, sabor, olor i aspecte. Com que no actuen els enzims, la planta seca segueix mantenint un aspecte verd, d’aquí que se li conegui com te verd. L’enzim oxidasa actua sobre els polifenols produint la seva oxidació i transformant-los en compostos que presenten una coloració marronosa. Tots dos mantenen les mateixes propietats estimulants, digestives i circulatòries, però les propietats anticanceroses relacionades amb el te verd, i atribuïdes fonamentalment als polifenols, queden eliminades en el procés de fermentació a què es veu sotmès el te negre.

Això fa que, des d’un punt de vista fitoterapèutic, es fa més aconsellable utilitzar el te verd.

Les propietats del magnesi, una lliçó magistral d’Ana Maria Lajusticia

Feia temps que tenia al cap d’escriure un post sobre el magnesi, perquè el considero un complement essencial que ens ajuda a molts nivells. Però m’he estimat més apropar-vos aquesta informació a través d’uns vídeos d’Ana Maria Lajusticia.

L’Ana Maria Lajusticia és pionera en la divulgació de les propietats del magnesi per a l’organisme. Va néixer a Bilbao el 1924 i és llicenciada en Ciències Químiques per la Universitat de Madrid.

Des de principis dels 70, es va dedicar a l’estudi de la Dietètica, basat en la Bioquímica i la Biologia Molecular, participant en diversos congressos sobre aquesta matèria i desenvolupant alhora una gran tasca divulgativa. És autora d’una desena de llibres sobre nutrició.

Us recomano que visiteu la seva web, val molt la pena.

Quantes raons necessitem per deixar de consumir Coca Cola?

Quan ingerim Coca Cola es desencadena tota una serie de respostes metabòliques amb conseqüències remarcables sobre la nostra salut.

• Passats 10 minuts
  Les deu cullerades de sucre contingudes en un got de Coca Cola suposen un cop devastador per a l’organisme. No obstant això, després de beure una llauna de Coca-Cola una persona no vomita immediatament, ja que l’àcid fosfòric suprimeix l’efecte del sucre.
  
• Passats 20 minuts
  Es produeix un augment dels nivells d’insulina en el torrent sanguini. El fetge transforma tot el sucre en greix.
• Passats 40 minuts
  L’absorció de la cafeïna ja s’ha completat. Les pupil·les es dilaten. La pressió arterial augmenta, ja que el fetge allibera més sucre al corrent sanguini. Els receptors d’adenosina es bloquegen, impedint així la somnolència.
• Passats 45 minuts
  El cos incrementa la producció de dopamina, una hormona que estimula el centre de plaer del cervell, aquest és el mateix estimul que provoca l’heroïna.
• Passada 1 hora
  L’àcid fosfòric s’uneix al calci, al magnesi i al zinc en el tracte gastrointestinal, sobrealimentant així el metabolisme. Augmenta l’eliminació de calci a través de l’orina.
• Passada més d’1 hora
  Es fa sentir l’efecte diürètic de la beguda. L’organisme elimina calci, magnesi i zinc, components dels ossos, així com el sodi. En aquest moment la persona se sent irritable o feble.

L’ingredient actiu de la Coca-Cola és l’àcid ortofosfòric. Causa de la seva alta acidesa, les cisternes en què es transporta el concentrat han de ser resistents a materials altament corrosius

Si analitzem un dels productes estrella de Coca-Cola, la Coca-Cola Light sense cafeïna, malgrat que suprimeis l’alta concentació de sucre, també deixa molt a desitjar.

Kuzu: un super aliment vingut d’orient

La planta de la Pueraria Lobata o kuzu creix on no ho fan les altres plantes.

La seva força permet que es desenvolupi sense problemes en zones volcàniques en les quals les seves arrels es veuen obligades a sortejar nombroses roques per poder assentar-se en la terra.
Aquesta força per esquivar obstacles que posseeix l’arrel del kuzu és el que fa que sigui un aliment perfecte per obtenir vitalitat.

En la Medicina Tradicional Chinesa, rep el non de gé gēn,  se la considera una de les 50 plantes fonamentals i s’utilitza per tractar múltiples afeccions, des de problemes gàstrics fins a insuficiències cardíaques.

Aquest aliment s’utilitza habitualment en la cuina macrobiòtica. Per al seu consum, normalment s’extreu la fècula de l’arrel i amb ella es forma una pols seca, rocós, que es pot utilitzar com a espessidor. Per utilitzar aquesta pols, cal diluir en aigua freda i després escalfar a poc a poc fins que comença a espessir.

A més de per espessir, el kuzu s’usa en macrobiòtica de forma medicinal en casos com aquests:

• En combinació amb les prunes umeboshi i la salsa de soja, es pot preparar una beguda molt útil per alleujar la inflamació intestinal, que està recomanada en casos de colitis, malaltia de Crohn i la síndrome del còlon irritable.
• Barrejat amb suc de poma o aigua amb xarop d’arròs queda una beguda dolça que presa a la nit produeix relaxació i també ajuda a baixar la febre.
• El kuzu ajuda quan la nostra vitalitat està molt baixa, ja que el seu ús alcalinitza la sang.
• És molt bo per al fetge, per la qual cosa ajuda en casos d’addiccions a drogues o l’alcohol.
• Regula els nivells de sucre en sang, per això és molt bona per als diabètics.