Bàlsam del Tigre. Un remei polivalent, tan aromàtic com eficaç

El Bàlsam del Tigre és un ungüent molt utilitzat des de l’antiguitat a Àsia, d’on són originaris la major part dels seus ingredients.

La fórmula original es va desenvolupar l’any 1870 a Rangoon, Birmània, per l’expert en herbes Aw Chu Kin. Després de la seva mort, els seus fills Aw Boon Haw i Aw Boon Parell van perfeccionar la pomada i la van començar a manufacturar de manera industrial.

© Manel Úbeda

La fórmula mestra d’aquest bàlsam es basa en les potents propietats analgèsiques, antiinflamatòries i rubefaents dels seus ingredients que penetren a través de la pell fins a arribar directament a la zona afectada.

El Te Verd, un plaer ancestral

El Te Verd (Camellia sinensis), 

és un arbre perennifoli de la família de les Teàcies.

El te verd és una de les 50 herbes fonamentals de la medicina xinesa i s’anomena Lu Cha.

Per a la medicina xinesa el Te Verd o Lu Cha, és una planta de naturalesa fresca, i per això és utilitzada per a refrescar la Calor Interna, la Calor-Humitat, refrescar la Sang i drenar el Foc. El seu gust és dolç i amarg.



Varietats de te



Totes les varietats de te deriven de dos: la que procedeix de l’espècie xinesa Camellia sinensis sinensis i la varietat que procedeix de l’estat hindú d’Assam, Camellia sinensis assamica. A partir d’elles es produeix el que es coneix com a te negre i te verd.

El primer resulta d’un procés de fermentació de la fulla, mentre que el segon es talla el procés de fermentació mitjançant la calor que destrueix l’enzim oxidant, de manera que el producte resultant posseeix unes característiques desiguals quant a la seva composició, sabor, olor i aspecte. Com que no actuen els enzims, la planta seca segueix mantenint un aspecte verd, d’aquí que se li conegui com te verd. L’enzim oxidasa actua sobre els polifenols produint la seva oxidació i transformant-los en compostos que presenten una coloració marronosa. Tots dos mantenen les mateixes propietats estimulants, digestives i circulatòries, però les propietats anticanceroses relacionades amb el te verd, i atribuïdes fonamentalment als polifenols, queden eliminades en el procés de fermentació a què es veu sotmès el te negre.

Això fa que, des d’un punt de vista fitoterapèutic, es fa més aconsellable utilitzar el te verd.

Les Baies de Goji, antioxidant i molt més.

Les Baies de Goji o Gou Qi Zi són baies vermelles provinents de dues espècies diferents, l’arç negre i l’arç de la Xina. Es cultiven generalment en extenses plantacions a nord de la Xina, especialment a les vores del riu Groc, terres molt fèrtils.

Segons la Medicina Tradicional Xinesa, les Baies de Goji o Gou Qi Zi és una substància que tonifica, nodreix l’energia Yin i té efectes beneficiosos sobre els ulls, el pulmó, el ronyó, el fetge i el sistema immunitari.

Les propietats del magnesi, una lliçó magistral d’Ana Maria Lajusticia

Feia temps que tenia al cap d’escriure un post sobre el magnesi, perquè el considero un complement essencial que ens ajuda a molts nivells. Però m’he estimat més apropar-vos aquesta informació a través d’uns vídeos d’Ana Maria Lajusticia.

L’Ana Maria Lajusticia és pionera en la divulgació de les propietats del magnesi per a l’organisme. Va néixer a Bilbao el 1924 i és llicenciada en Ciències Químiques per la Universitat de Madrid.

Des de principis dels 70, es va dedicar a l’estudi de la Dietètica, basat en la Bioquímica i la Biologia Molecular, participant en diversos congressos sobre aquesta matèria i desenvolupant alhora una gran tasca divulgativa. És autora d’una desena de llibres sobre nutrició.

Us recomano que visiteu la seva web, val molt la pena.

Ginkgo Biloba, l’arbre de l’eterna joventut.

El Ginkgo Biloba o Bai Guo és un arbre molt resistent als factors climàtics adversos i s’adapta als més variats terrenys. És originari de la Xina, Corea i el Japó.

Al Ginkgo se l’hi atribueixen moltes propietats terapèutiques i per això, van ser moneda d’intercanvi entre comerciants en l’antiguitat.



Del Ginkgo se n’aprofiten per a ús terapèutic les fulles i les llavors.

Per a la Medicina Tradicional Xinesa les fulles del Ginkgo tonifiquen i mouen la sang, les llavors, en canvi reforcen els ronyons i tenen un efecte antibiòtic i antitussigen.