Pa de Fajol, sense gluten i amb el ferment més natural

El fajol o blat sarraí és un cereal molt interessant, especialment per a les persones que han d’evitar el gluten en la seva dieta. Es tracta d’un cereal de naturalesa tèbia, per això es recomana de consumir-lo durant els mesos més freds de l’any i és molt popular en els països del nord d’Europa, on el clima és molt més rigorós.
Però el blat sarraí es pot utilitzar en receptes més fresques, com amanides i saltats de verdures, ideals per als mesos estivals.PaFajol3

A més a més de la seva capacitat per a escalfar per escalfar el sistema digestiu, el blat sarraí també te una altra qualitat interessant: la seva riquesa en fibra soluble, un tipus de fibra molt interessant, els mucílags d’aquest cereal forma una capa mucosa sobre les parets en el tracte digestiu que protegeix, neteja i desinflama.

Són precisament aquests mucílags, una mena de moc espès que el fajol genera en remullar-lo, el que ens permetrà panificar sense l’element més essencial per a la panificació: el gluten.

El gluten és una proteïna que es torna extraordinàriament elàstica i impermeable en hidratar-se, així és com el CO2 de la fermentació queda retingut a la massa i fa que aquesta creixi. Els mucílags de fajol fan una funció similar, tot i que una mica menys eficient, que el gluten, i ens permetran retenir part del CO2 que genera la fermentació espontània de la massa.

El resultat que n’obtindrem és un pa dens, aromàtic i molt gustós, natural i molt digestiu, totalment apte per a celíacs.

Ingredients

  • 250 gr. de blat sarraí cru
  • 75 gr. de llavors de gira-sol crues
  • 125 cc d’aigua (a més a més de la del remull)
  • 1/2 culleradeta de sal

Preparació
Rentem bé el blat sarraí i el deixem en remull durant 4 hores aproximadament (l’aigua ha de cobrir generosament les llavors).PaFajol2
Passades les 4 hores, escórrer bé el blat sarraí i el triturem amb una batedora, juntament amb la resta d’Ingredients (llavors de gira-sol, sal i aigua).
Barregem bé la mescla fins que sigui una pasta grumosa (no ha de quedar una massa fina)
Passem la barreja a un recipient de vidre (mai metàl·lic), cobrim el recipient amb un drap net de cuina i el deixem 24 h en lloc ben càlid.PaFajol1
Un cop fermentada, podem observar que la massa ha pujat i s’han format petites bombolletes. Si apreciem cap canvi, deixem fermentar durant unes hores més.
Preescalfem el forn a 220 ° C.
Passem la massa ja fermentada a un motlle que no sigui metàl·lic i enfornem el pa durant 45-50 Minuts.PaFajol4
Un cop fred, està a punt per a menjar.

Consells

  • És fonamentalment que res de metàl·lic toqui la massa fermentada, en el seu lloc fem servir vidre, fusta, plàstic o silicona.
  • L’interior del Pa en sortir del forn ha d’estar sec i no humit.
  • El pa de fajol es conserva a temperatura ambient entre 3 i 5 dies.
  • Podem aromatitzar el pa afegint: herbes aromàtiques (orenga, alfàbrega …), tomàquet sec, olives, Panses, canyella…
  • Abans d’enfornar, podem espolsar per sobre llavors de sèsam triturat, Chía…

Parlem de la Medicina Tradicional Xinesa

La Medicina Tradicional Xinesa o MTX és un sistema mèdic complet. Tan antiga com la cultura xinesa, te més de 4.000 anys d’història, però està en evolució constant.

La Medicina Tradicional Xinesa és el resultat d’un pensament crític, observació i experiència.
Tot i que els objectius finals de la MTX són els mateixos que els de la medicina occidental, preservar i recuperar la salut, els seus fonaments diagnòstics i les seves eines terapèutiques la fan diferent i independent.
És holística, es basa en la idea que la part no pot comprendre sense la seva relació amb la totalitat. Treballa sobre l’equilibri i l’harmonia. Matèria, ment, energia i esperit es consideren i es tracten juntes.
El diagnòstic no es basa només en els símptomes. Quan valorem una síndrome, a més de la causa, el mecanisme, la ubicació i naturalesa de la malaltia s’avalua també l’equilibri entre el factor patogen i el factor defensiu del cos.
Persones amb la mateixa malaltia poden ser tractades de manera diferent i malalties diferents, causades per un mateix síndrome són tractats de manera similar.
Eines Terapèutiques de la MTC

acupuntura_Nuri
Acupuntura

Consisteix en l’estimulació amb agulles de punts específics en el cos segons la teoria dels meridians energètics.
Els meridians són canals pels quals circula el QI i la sang per tot el cos, portant nutrició i força.
Els meridians connecten l’exterior amb l’interior del cos. Manipulant punts concrets amb les agulles d’acupuntura, podem modificar estats interns: nerviosisme, dolors, retencions de líquids, migranyes, males digestions, problemes ginecologics i urogenitals….

La idea bàsica és que la inserció d’agulles en punts situats al llarg dels meridians pot restablir l’equilibri en el cos.

Fitoteràpia xinesa

És la teràpia a través de les plantes, encara que al nostre país no és tan popular com l’acupuntura, és la principal modalitat dins de la medicina tradicional xinesa.
Es classifiquen les plantes de manera molt peculiar, bàsicament en dos grans grups:

  1. Segons la seva naturalesa: freda, fresca, calent, tebi, neutra
  2. Segons el seu sabor: picant, dolç, agre, amarg, salat, sense sabor

Una altra característica particular de la fitoteràpia xinesa és que al contrari que altres medicines a base de plantes occidentals, que solen administrar les herbes per separat o combinades en fórmules d’herbes amb la mateixa funció, les prescripcions xineses poques vegades contenen una sola herba, es trien diverses herbes ( de quatre a vint) per crear una fórmula específica, combinant segons naturalesa i sabor.

Farmacopea
Dietètica xinesa

Les classificacions dels aliments en dietoteràpia xinesa són gairebé les mateixes que la fitoteràpia. Cada aliment té un gust específic que no sempre coincideix amb el seu sabor real.
Els cinc sabors són:

  • àcid
  • amarg
  • picant
  • salat
  • dolç
  • neutre.

Continua llegint “Parlem de la Medicina Tradicional Xinesa”

Bàlsam del Tigre. Un remei polivalent, tan aromàtic com eficaç

El Bàlsam del Tigre és un ungüent molt utilitzat des de l’antiguitat a Àsia, d’on són originaris la major part dels seus ingredients.

La fórmula original es va desenvolupar l’any 1870 a Rangoon, Birmània, per l’expert en herbes Aw Chu Kin. Després de la seva mort, els seus fills Aw Boon Haw i Aw Boon Parell van perfeccionar la pomada i la van començar a manufacturar de manera industrial.

© Manel Úbeda
© Manel Úbeda

La fórmula mestra d’aquest bàlsam es basa en les potents propietats analgèsiques, antiinflamatòries i rubefaents dels seus ingredients que penetren a través de la pell fins a arribar directament a la zona afectada. Continua llegint “Bàlsam del Tigre. Un remei polivalent, tan aromàtic com eficaç”

Cabell d’Àngel, un clàssic català

Avui toca una recepta que no encaixa en la filosofia d’aquest blog, on hem declarat la guerra als sucres refinats.

El Cabell d’Àngel és una recepta de gran tradició a casa nostra, protagonista, a més a més, de les postres de diumenge més reconegudes de la nostra rebosteria tradicional: el tortell.

© Manel Úbeda
© Manel Úbeda

Certament per confitar la polpa d’aquesta peculiar carabassa cal afegir una mínima quantitat de sucre, la bèstia negra de la cuina saludable. 
Però en aquesta ocasió farem els ulls grossos amb el sucre blanc, tot insistint en la recomanació de moderar-ne el consum en el nostre dia a dia.

Ingredients:


  • 1 carabassa de cabell d’àngel
  • Sucre blanc c/s
  • 1 taronja
  • 
1 llimona
  • 1 branca de canyella

Com es fa:

El Cabell d’Àngel es prepara confitant la polpa d’una carabassa una mica particular. És una carabassa de pell llisa amb un color característic i de polpa és blanca. Res no fa sospitar que d’aquesta carabassa en podem arribar a treure aquesta deliciosa confitura.

El primer pas és obrir la carabassa i tallar-la a trossos grans, quarts o octaus, sense pelar-la.

© Manel Úbeda
© Manel Úbeda

Posem els trossos en una olla i els cobrim amb aigua. Ho fem bullir una hora per tal d’estovar la polpa.

Un cop la carabassa ha bullit i s’ha refredat, hem de “pentinar” la polpa perquè faci fils, rascant bé fins que només quedi la pell.

La meva experiència em diu que per aconseguir la textura ens cal un mínim de 600 gr. de sucre per quilo de polpa, amb menys sucre, la polpa no es confita bé i ens quedarà una massa opaca i seca, perquè no es farà prou almívar.

Pesem la polpa i calculem 600 gr. de sucre per kg de polpa.
 Ho posem tot junt en una cassola, i afegim una branca de canyella, la pell ratllada d’una taronja i d’una llimona i el seu suc. 
Ho fem coure a foc molt lent, remenant de tant en tant perquè no s’aferri i es cremi el sucre.

© Manel Úbeda
© Manel Úbeda

Sabrem que el Cabell d’Àngel està a punt quan agafi un aspecte, lluent i una mica transparent.

Ho guardem en pots nets i ben tapat.

Automassatge amb digito-puntura

La digito-puntura és una tècnica molt senzilla que podem utilitzar en qualsevol moment per alleugerir molèsties que es presenten freqüentment en la vida quotidiana. Des d’un dolor menstrual, tensió muscular, estres o l’inoportú mareig mentre fem un desplaçament en cotxe.

Hi ha una manera ràpida, barata i sense efectes secundaris de tractar aquestes molèsties i moltes altres.

PuntsPressio

Per aplicar la pressió es poden fer servir: els dits polzes, els artells o el palmell de la mà.
Iniciem amb una pressió suau, i l’augmentem de manera gradual. Igualment deixem anar la pressió suaument i de forma gradual. Continua llegint “Automassatge amb digito-puntura”