Quan jo era petita, la meva mare sortia a comprar cada dissabte ben d’hora, quan tornava una de les coses que portava al cistell era un bon tros de coca de recapte per esmorzar. Aquesta coca, que comprava en un forn que ja no existeix, era prima, torrada i cruixent, amb un bon coixí de ceba amanida amb pebre vermell. La deliciosa olor que desprenia aquesta coca és un dels millors records que guardo de la meva infantesa.
La coca de recapte pot ser dolça, com la coca de Sant Joan, o salada, per aprofitar les escorrialles del rebost.
Tradicionalment, la coca de recapte es feia al forn de la vila. La mestressa de casa hi duia els ingredients que volia posar-hi i el forner feia la massa i la coïa. S’aprofitaven els productes de l’horta i constituïa un àpat per si mateixa. Continua llegint “Coca de recapte del meu poble”
naturalisaludable.wordpress.com 