Magdalenes de Poma sense Gluten. Un esmorzar de diumenge

El diumenge sol ser un bon dia per a posar-se a la cuina amb temps, gaudir amb noves receptes i fer algun experiment.

Fa uns dies la Mar Cochs em va regalar farina de coco, una farina deliciosa tant pela seva aroma com per les seves propietats, molt seca, finíssima, sense gluten i hipo al.lergènica, ideal per a persones amb intoleràncies alimentàries múltiples i amb un sistema digestiu delicat.

Tot i que m’agrada moltíssim, és un ingredient difícil, sobretot si no segueixes una recepta. Després d’alguns intents més o menys exitosos, i algun fracàs, us presento aquestes magdalenes delicioses, que han sortit del forn just a temps per a l’esmorzar.

magdalenes-de-poma-nuri

Ingredients:

  • 3 ous
  • 50 gr de sucre de panel.la
  • 80 gr. de farina de coco
  • 40 gr. de farina d’ametlla
  • 100 gr. d’oli d’oliva
  • 3 pomes golden (dues si són molt grans)
  • pell de llimona ratllada
  • canyella en pols
  • un grapat de panses
  • Un pols de sal
  • una cullerada de llevat químic o de bicarbonat

Preparació:
Muntar els ous amb la panel.la fins que estiguin a punt de neu.
Barrejar-hi amb moviments suaus, l’oli, les dues farines, les panses remullades en aigua, el llevat, els aromes i la sal.

Emmotllem la massa en papers arrissats i en una safata per a magdalenes per tal que no perdin la forma.
Omplim bé el motlle, perquè la massa, com que no tenen gluten, no pot retenir massa aire i pujarà poc.

Enfornem amb el forn suau, uns 160 °C, durant 30 minuts aproximadament.

Bon profit!

Amanida de Wakame i Cogombre

L’amanida d’alga Wakame i cogombre és molt refrescant i depurativa.

Malgrat que, com ja hem comentat en altres entrades, abusar de les amanides i dels aliments crus pot debilitar el nostre sistema digestiu, aquesta amanida conté elements que minimitzen la naturalesa freda i drenant de l’alga i el cogombre, i n’equilibren l’efecte en el nostre organisme.Wacame&cogombre
Primer preparem el cogombre, curant-lo amb sal, un element molt yang. En preparar el cogombre, n’estovem la pell i en traiem l’excés d’amargor, en definitiva: el “yanguinitzem”.
Es tallen les puntes del cogombre i es refreguen bé amb els dos extrems tallats per tal de cauteritzar-lo i que no surti l’amargor. Seguidament, s’impregna bé de sal.
El refreguem bé i si cal el premem contra la taula de treball, com si el volguéssim amassar. Això l’estovarà i farà que pugi de color.
En fem llesques molt finetes amb el ganivet o amb la mandolina.
Salem i deixem que tregui l’aigua perquè no repeteixi.
L’altre element que ens aporta equilibri a l’amanida és el gingebre fresc, tebi i picant, el gingebre dóna un toc càlid a l’amanida i n’incrementa el sabor.
Tallem el gingebre fresc en una juliana finíssima i el reservem en aigua freda per tal que estigui cruixent.
Torrem el sèsam amb què acabarem el plat.
Hidratem el wakame posant-lo 5 min. en aigua. Hem de calcular 1 culleradeta de wakame sec per persona.

Finalment escorrem bé el cogombre i la wakame i els emplatem.
Amanim i decorem amb el gingebre i el sèsam torrat.

  • Ingredients:
    un cogombre
    alga wakame
    gingebre fresc
    una cullerada de sèsam torrat
    Sal per a curar el cogombre
  • Vinagreta:
    4 cullerades de vinagre d’arròs
    2 cullerades d’oli de sèsam torrat
    2 cullerades de salsa de soja
    sal (un pols)
    2 cullerades de dashi o d’aigua

Sucs i batuts verds. Més que una moda

Els sucs i batuts verds són preparats senzill i refrescants que ens aporten hidratació i grans quantitats de nutrients essencials, oxigenen a la sang a la vegada que desintoxiquen i drenen l’organisme.

La diferència principal entre un suc i un batut (de qualsevol color o ingredient) és que el primer es realitza amb liquadora o espremedor i se separa la polpa. El batut fa servir tota de la fruita i s’afegeix líquid, com l’aigua o la llet vegetal.

Els sucs verds tenen una bona quantitat d’ingredients de color verd com poden ser els espinacs, les bledes, l’api, el bròquil, cogombre… Etc. Rics en fito nutrients i antioxidants. Serveixen perquè descarregar el fetge de tòxics, eliminar les toxines que es van acumulant en el cos i aportar clorofil·la, el cos es manté jove i lliure de malalties.SucVerd

Quan el suc verd?
El suc verd no conté fibra. És una beguda ideal per a depurar l’organisme i aportar nutrients a totes les cel·lules. Continua llegint “Sucs i batuts verds. Més que una moda”

Pa de Fajol, sense gluten i amb el ferment més natural

El fajol o blat sarraí és un cereal molt interessant, especialment per a les persones que han d’evitar el gluten en la seva dieta. Es tracta d’un cereal de naturalesa tèbia, per això es recomana de consumir-lo durant els mesos més freds de l’any i és molt popular en els països del nord d’Europa, on el clima és molt més rigorós.
Però el blat sarraí es pot utilitzar en receptes més fresques, com amanides i saltats de verdures, ideals per als mesos estivals.PaFajol3

A més a més de la seva capacitat per a escalfar per escalfar el sistema digestiu, el blat sarraí també te una altra qualitat interessant: la seva riquesa en fibra soluble, un tipus de fibra molt interessant, els mucílags d’aquest cereal forma una capa mucosa sobre les parets en el tracte digestiu que protegeix, neteja i desinflama.

Són precisament aquests mucílags, una mena de moc espès que el fajol genera en remullar-lo, el que ens permetrà panificar sense l’element més essencial per a la panificació: el gluten.

El gluten és una proteïna que es torna extraordinàriament elàstica i impermeable en hidratar-se, així és com el CO2 de la fermentació queda retingut a la massa i fa que aquesta creixi. Els mucílags de fajol fan una funció similar, tot i que una mica menys eficient, que el gluten, i ens permetran retenir part del CO2 que genera la fermentació espontània de la massa.

El resultat que n’obtindrem és un pa dens, aromàtic i molt gustós, natural i molt digestiu, totalment apte per a celíacs.

Ingredients

  • 250 gr. de blat sarraí cru
  • 75 gr. de llavors de gira-sol crues
  • 125 cc d’aigua (a més a més de la del remull)
  • 1/2 culleradeta de sal

Preparació
Rentem bé el blat sarraí i el deixem en remull durant 4 hores aproximadament (l’aigua ha de cobrir generosament les llavors).PaFajol2
Passades les 4 hores, escórrer bé el blat sarraí i el triturem amb una batedora, juntament amb la resta d’Ingredients (llavors de gira-sol, sal i aigua).
Barregem bé la mescla fins que sigui una pasta grumosa (no ha de quedar una massa fina)
Passem la barreja a un recipient de vidre (mai metàl·lic), cobrim el recipient amb un drap net de cuina i el deixem 24 h en lloc ben càlid.PaFajol1
Un cop fermentada, podem observar que la massa ha pujat i s’han format petites bombolletes. Si apreciem cap canvi, deixem fermentar durant unes hores més.
Preescalfem el forn a 220 ° C.
Passem la massa ja fermentada a un motlle que no sigui metàl·lic i enfornem el pa durant 45-50 Minuts.PaFajol4
Un cop fred, està a punt per a menjar.

Consells

  • És fonamentalment que res de metàl·lic toqui la massa fermentada, en el seu lloc fem servir vidre, fusta, plàstic o silicona.
  • L’interior del Pa en sortir del forn ha d’estar sec i no humit.
  • El pa de fajol es conserva a temperatura ambient entre 3 i 5 dies.
  • Podem aromatitzar el pa afegint: herbes aromàtiques (orenga, alfàbrega …), tomàquet sec, olives, Panses, canyella…
  • Abans d’enfornar, podem espolsar per sobre llavors de sèsam triturat, Chía…

Parlem de la Medicina Tradicional Xinesa

La Medicina Tradicional Xinesa o MTX és un sistema mèdic complet. Tan antiga com la cultura xinesa, te més de 4.000 anys d’història, però està en evolució constant.

La Medicina Tradicional Xinesa és el resultat d’un pensament crític, observació i experiència.
Tot i que els objectius finals de la MTX són els mateixos que els de la medicina occidental, preservar i recuperar la salut, els seus fonaments diagnòstics i les seves eines terapèutiques la fan diferent i independent.
És holística, es basa en la idea que la part no pot comprendre sense la seva relació amb la totalitat. Treballa sobre l’equilibri i l’harmonia. Matèria, ment, energia i esperit es consideren i es tracten juntes.
El diagnòstic no es basa només en els símptomes. Quan valorem una síndrome, a més de la causa, el mecanisme, la ubicació i naturalesa de la malaltia s’avalua també l’equilibri entre el factor patogen i el factor defensiu del cos.
Persones amb la mateixa malaltia poden ser tractades de manera diferent i malalties diferents, causades per un mateix síndrome són tractats de manera similar.
Eines Terapèutiques de la MTC

acupuntura_Nuri
Acupuntura

Consisteix en l’estimulació amb agulles de punts específics en el cos segons la teoria dels meridians energètics.
Els meridians són canals pels quals circula el QI i la sang per tot el cos, portant nutrició i força.
Els meridians connecten l’exterior amb l’interior del cos. Manipulant punts concrets amb les agulles d’acupuntura, podem modificar estats interns: nerviosisme, dolors, retencions de líquids, migranyes, males digestions, problemes ginecologics i urogenitals….

La idea bàsica és que la inserció d’agulles en punts situats al llarg dels meridians pot restablir l’equilibri en el cos.

Fitoteràpia xinesa

És la teràpia a través de les plantes, encara que al nostre país no és tan popular com l’acupuntura, és la principal modalitat dins de la medicina tradicional xinesa.
Es classifiquen les plantes de manera molt peculiar, bàsicament en dos grans grups:

  1. Segons la seva naturalesa: freda, fresca, calent, tebi, neutra
  2. Segons el seu sabor: picant, dolç, agre, amarg, salat, sense sabor

Una altra característica particular de la fitoteràpia xinesa és que al contrari que altres medicines a base de plantes occidentals, que solen administrar les herbes per separat o combinades en fórmules d’herbes amb la mateixa funció, les prescripcions xineses poques vegades contenen una sola herba, es trien diverses herbes ( de quatre a vint) per crear una fórmula específica, combinant segons naturalesa i sabor.

Farmacopea
Dietètica xinesa

Les classificacions dels aliments en dietoteràpia xinesa són gairebé les mateixes que la fitoteràpia. Cada aliment té un gust específic que no sempre coincideix amb el seu sabor real.
Els cinc sabors són:

  • àcid
  • amarg
  • picant
  • salat
  • dolç
  • neutre.

Continua llegint “Parlem de la Medicina Tradicional Xinesa”