Cabell d’Àngel, un clàssic català

Avui toca una recepta que no encaixa en la filosofia d’aquest blog, on hem declarat la guerra als sucres refinats.

El Cabell d’Àngel és una recepta de gran tradició a casa nostra, protagonista, a més a més, de les postres de diumenge més reconegudes de la nostra rebosteria tradicional: el tortell.

© Manel Úbeda
© Manel Úbeda

Certament per confitar la polpa d’aquesta peculiar carabassa cal afegir una mínima quantitat de sucre, la bèstia negra de la cuina saludable. 
Però en aquesta ocasió farem els ulls grossos amb el sucre blanc, tot insistint en la recomanació de moderar-ne el consum en el nostre dia a dia.

Ingredients:


  • 1 carabassa de cabell d’àngel
  • Sucre blanc c/s
  • 1 taronja
  • 
1 llimona
  • 1 branca de canyella

Com es fa:

El Cabell d’Àngel es prepara confitant la polpa d’una carabassa una mica particular. És una carabassa de pell llisa amb un color característic i de polpa és blanca. Res no fa sospitar que d’aquesta carabassa en podem arribar a treure aquesta deliciosa confitura.

El primer pas és obrir la carabassa i tallar-la a trossos grans, quarts o octaus, sense pelar-la.

© Manel Úbeda
© Manel Úbeda

Posem els trossos en una olla i els cobrim amb aigua. Ho fem bullir una hora per tal d’estovar la polpa.

Un cop la carabassa ha bullit i s’ha refredat, hem de “pentinar” la polpa perquè faci fils, rascant bé fins que només quedi la pell.

La meva experiència em diu que per aconseguir la textura ens cal un mínim de 600 gr. de sucre per quilo de polpa, amb menys sucre, la polpa no es confita bé i ens quedarà una massa opaca i seca, perquè no es farà prou almívar.

Pesem la polpa i calculem 600 gr. de sucre per kg de polpa.
 Ho posem tot junt en una cassola, i afegim una branca de canyella, la pell ratllada d’una taronja i d’una llimona i el seu suc. 
Ho fem coure a foc molt lent, remenant de tant en tant perquè no s’aferri i es cremi el sucre.

© Manel Úbeda
© Manel Úbeda

Sabrem que el Cabell d’Àngel està a punt quan agafi un aspecte, lluent i una mica transparent.

Ho guardem en pots nets i ben tapat.

El Te Verd, un plaer ancestral

El Te Verd (Camellia sinensis), 

és un arbre perennifoli de la família de les Teàcies.

El te verd és una de les 50 herbes fonamentals de la medicina xinesa i s’anomena Lu Cha.

Per a la medicina xinesa el Te Verd o Lu Cha, és una planta de naturalesa fresca, i per això és utilitzada per a refrescar la Calor Interna, la Calor-Humitat, refrescar la Sang i drenar el Foc. El seu gust és dolç i amarg.

teverd



Varietats de te



Totes les varietats de te deriven de dos: la que procedeix de l’espècie xinesa Camellia sinensis sinensis i la varietat que procedeix de l’estat hindú d’Assam, Camellia sinensis assamica. A partir d’elles es produeix el que es coneix com a te negre i te verd.

El primer resulta d’un procés de fermentació de la fulla, mentre que el segon es talla el procés de fermentació mitjançant la calor que destrueix l’enzim oxidant, de manera que el producte resultant posseeix unes característiques desiguals quant a la seva composició, sabor, olor i aspecte. Com que no actuen els enzims, la planta seca segueix mantenint un aspecte verd, d’aquí que se li conegui com te verd. L’enzim oxidasa actua sobre els polifenols produint la seva oxidació i transformant-los en compostos que presenten una coloració marronosa. Tots dos mantenen les mateixes propietats estimulants, digestives i circulatòries, però les propietats anticanceroses relacionades amb el te verd, i atribuïdes fonamentalment als polifenols, queden eliminades en el procés de fermentació a què es veu sotmès el te negre.

Això fa que, des d’un punt de vista fitoterapèutic, es fa més aconsellable utilitzar el te verd. Continua llegint “El Te Verd, un plaer ancestral”

Torró de xocolata i fruits secs

Les festes de Nadal és època d’excessos de tota mena, especialment d’excessos alimentaris. Us presentem un torró deliciós, equilibrat i sense sucre blanc, perquè el Nadal no sigui una excusa per a deixar de cuidar-nos.

© Manel Úbeda
© Manel Úbeda

Ingredients:

  • 1 Tassa de cereal inflat
  • 1 Tassa de sèsam torrat
  • 1 Tassa de nous
  • 7 cullerades de melassa d’arròs
  • 2 cullerades de cacau amarg
  • 1 cullerada de crema d’ametlla
  • ½ Tassa de coco ratllat
  • Preparació:

Moldre el sèsam i picar les nous lleugerament

Barregem el sèsam, les nous, el coco ratllat i el cereal inflat.

Escalfem la melassa en una paella i la deixem bullir uns segons. Tot seguit afegim la crema d’ametlla i remenem bé.

Finalment, fora del foc, afegim la resta d’ingredients i ho integrem bé.
Posem la barreja dins d’un motlle rectangular, i la compactem bé, picant i pressionant fins que la superfície quedi llisa i el bloc de torró tingui un gruix homogeni.

Deixem refredar unes hores.

Tallem de la manera tradicional

Bon Profit!

Torró d’ametlla, tot un clàssic

El torró d’ametlla és molt ric en greixos (insaturats) i sucres, malauradament aquesta és una combinació poc recomanable per acabar un àpat copiós.

El torró que ús proposem pot ser una opció molt més saludable, amb menys sucres i amb tot el gust d’aquest clàssic de Nadal.

© Manel Úbeda
© Manel Úbeda

Ingredients:

  • 1 tassa de farina d’ametlla
  • 1 tassa de granet d’ametlla
  • ½ tassa de melassa d’arròs (o melassa barrejada amb mel)
  • ¼ de tassa de mantega d’ametlla (preferentment torrada)

El primer que hem de fer és torrar el granet d’ametlla i la farina d’ametlla. Ho podem fer al forn, o també ho podem fer en una paella.

En una paella escalfem la melassa i la mel. Apaguem el foc i afegim la mantega d’ametlla i ho barregem tot bé. Afegim l’ametlla, ho integrem fins que quedi una pasta homogènia.

Ho emmotllem en forma de rectangle no massa gruixut i pressionem bé el bloc per tal que quedi ben compacte.

Ho deixem reposar fins que es refredi i qualli.

Bon Profit!

Xips de moniato i alga kombu

Un aperitiu llaminer i a la vegada saludable: Les xips de moniato i alga kombu

L’alga kombu té propietats terapèutiques molt interessants, és mineralitzant i desintoxicant, té un contingut elevat en fibra, tant soluble com insoluble; i és una font molt rica en vitamines i minerals: Vitamina A, vitamines del grup B, iode, calci, magnesi, ferro i fòsfor. Facilita la digestió, clama els intestins irritats i a més a més potencia el sabor dels aliments.

El gust intens i salat de l’alga kombu complementa la dolçor del moniato, i formen una composició cromàtica molt atractiva.

Malgrat que sabem que els aliments fregits són més indigests, més calòrics i, fins i tot, menys saludables, dins de la cuina Macrobiòtica ens podem permetre el luxe de consumir-ne una petita quantitat de tant en tant.

Aquest tipus de cocció, tot i ser calòrica, té la propietat de mobilitzar i estimular el metabolisme. Diem que la fritura és la cocció més yang, escalfa l’organisme i l’activa.

Chips3
© Manel Úbeda

Ingredients:

  • 1 moniato
  • 4 o 5 trossos d’alga Kombu
  • uns quants brots de celiandre o julivert
  • 700 c.c. d’oli d’oliva

Preparació

Pelem el moniato i el fem a llesques molt fines amb un pelador
Triem els brots de celiandre i els trossos de kombu i ho deixem tot a mà per a fregir.
Preparem un plat amb paper assecant per tal d’escórrer després de fregir.
Escalfem l’oli d’oliva en un cassó. Quan l’oli sigui calent, tirem el moniato i deixem que es faci, entre 2 i tres minuts.

Tot seguit fregim l’alga kombu. L’alga es crema amb facilitat, cal vigilar que l’oli no estigui fumejant i deixar l’alga dins l’oli 1 minut com a màxim.

Al final podem fer unes fulles verdes per a decorar: les tirem dins l’oli i les recuperem ràpidament per tal que no perdin color.
Ho presentem barrejat amb algunes fulles verdes decorant les xips.

Chips1

 

Bon profit!