Hummus

L’hummus m’ha semblat des de sempre un plat fascinant i un exemple de bona sinergia alimentaria.

No és infreqüent que els cigrons ens generin incòmodes molèsties gàstriques, i per aquest motiu a vegades optem per treure’ls de la nostra dieta.

Els cigrons, i en general els llegums, ens aporten proteïnes molt valuoses per a la nostra alimentació, però provoquen desagradables flatulències a causa de la cutícula protectora que els cobreix. És per això que els llegums que tenen la pell més prima o es presenten pelats, com en el cas de la llentia vermella, trobem que els tolerem molt millor.

L’hummus és una crema feta a base de cigrons i aquesta forma de preparar el llegum, on la indigesta estructura de la pell ,ha estat destruïda, millora i molt l’efecte sobre el nostre sistema digestiu. A més a més, aquesta preparació porta comí un poderós carminatiu natural, que ens assegura una perfecta digestió a més de donar al plat el seu gust exòtic característic.

Preparació:

300 gr de cigrons cuits, una cullerada de comí en gra, un all, el suc de 1/2 llimona, 75ml d’oli d’oliva, una mica d’aigua, comí en pols, pebre vermell dolç o fumat en pols, flor de sal.

Escalfem una mica els cigrons perquè sigui més fàcil triturar-los.

Afegim una mica d’aigua i els condiments: all, llimona, comí en gra i sal, si cal.

 Triturem bé i anem afegint l’oli d’oliva a poc a poc, si queda molt espès, afegim una mica d’aigua. Ha de tenir una consistència suau i cremosa, que ens permeti untar, tenint en compte que al refredar-se es compacta una mica

.

Servim l’hummus espolsant comí i pebre vermell pel damunt amb un fil d’oli d’oliva.

En aquesta ocasió he amanit el plat amb pebre vermell fumat (agredolç) que li ha aportat un toc encara més exòtic i saborós.