Croissants casolans

El croissant no és, ni de bon tros, una opció equilibrada per a un esmorzar o un berenar, però és una de les peces de pastisseria més fascinants que s’han inventat, una delícia que es menja amb els cinc sentits.

Malgrat que no convé abusar-ne, un croissant artesanal ben elaborat, pot ser un petit caprici per a una ocasió especial, la clau de l’equilibri sempre és la mesura.

El factor que determina la qualitat d’un croissant és la matèria grassa que s’ha fet servir en la seva elaboració. La mantega, a més d’un preu elevat, té l’inconvenient que la seva temperatura de fusió és força elevada, la qual cosa dificulta la seva manipulació. Per aquests dos motius la indústria alimentària ha substituït la mantega per altres greixos d’origen animal i també per altres d’origen vegetals, sovint sotmesos a un procés d’hidrogenat, no cal dir que consumir aquesta mena de greixos no resulta gens recomanable.

Coca de recapte del meu poble

Quan jo era petita, la meva mare sortia a comprar cada dissabte ben d’hora, quan tornava una de les coses que portava al cistell era un bon tros de coca de recapte per esmorzar. Aquesta coca, que comprava en un forn que ja no existeix, era prima, torrada i cruixent, amb un bon coixí de ceba amanida amb pebre vermell. La deliciosa olor que desprenia aquesta coca és un dels millors records que guardo de la meva infantesa.

©Manel Úbea

La coca de recapte pot ser dolça, com la coca de Sant Joan, o salada, per aprofitar les escorrialles del rebost.

Tradicionalment, la coca de recapte es feia al forn de la vila. La mestressa de casa hi duia els ingredients que volia posar-hi i el forner feia la massa i la coïa. S’aprofitaven els productes de l’horta i constituïa un àpat per si mateixa.