Respirar és viure

La respiració és el gran volant de la vida. Podríem estar sense menjar durant setmanes i sense beure durant dies; però si ens priven de l’aire, del prana, en pocs minuts hauríem mort.

Respirar: Així és com les cèl·lules es deslliuren dels seus productes de rebuig, a través de la sang, i la purificació d’aquesta en els pulmons, fetge i ronyons. 

Viure és respirar i respirar és viure.  Per tant, hem d’aprendre a respirar bé, o millor dit, re-aprendre a respirar bé … Perquè quan érem nadons si que ho sabíem fer.

Però no solament respirem molt malament sinó que sovint la qualitat de l’aire és més que dubtosa. D’aquí prové la nostra escassa resistència a certes malalties, a la fatiga, el nostre nerviosisme i la nostra irritabilitat.

© Manel Úbeda
© Manel Úbeda

La raó perquè la nostra respiració ha anat fent-se cada vegada més incompleta, superficial, agitada i entretallada, és perquè estem contínuament crispats i en tensió a causa d’emocions negatives que ens assalten contínuament, com l’ansietat i la còlera. La respiració està directament relacionada amb el nostre nivell de tensió, quan el nivell d’estrès augmenta, la cadència respiratòria també ho fa: respirem més depresa i de manera més superficial. Continua llegint “Respirar és viure”