Amanida de Wakame i Cogombre

L’amanida d’alga Wakame i cogombre és molt refrescant i depurativa.

Malgrat que, com ja hem comentat en altres entrades, abusar de les amanides i dels aliments crus pot debilitar el nostre sistema digestiu, aquesta amanida conté elements que minimitzen la naturalesa freda i drenant de l’alga i el cogombre, i n’equilibren l’efecte en el nostre organisme.Wacame&cogombre
Primer preparem el cogombre, curant-lo amb sal, un element molt yang. En preparar el cogombre, n’estovem la pell i en traiem l’excés d’amargor, en definitiva: el “yanguinitzem”.
Es tallen les puntes del cogombre i es refreguen bé amb els dos extrems tallats per tal de cauteritzar-lo i que no surti l’amargor. Seguidament, s’impregna bé de sal.
El refreguem bé i si cal el premem contra la taula de treball, com si el volguéssim amassar. Això l’estovarà i farà que pugi de color.
En fem llesques molt finetes amb el ganivet o amb la mandolina.
Salem i deixem que tregui l’aigua perquè no repeteixi.
L’altre element que ens aporta equilibri a l’amanida és el gingebre fresc, tebi i picant, el gingebre dóna un toc càlid a l’amanida i n’incrementa el sabor.
Tallem el gingebre fresc en una juliana finíssima i el reservem en aigua freda per tal que estigui cruixent.
Torrem el sèsam amb què acabarem el plat.
Hidratem el wakame posant-lo 5 min. en aigua. Hem de calcular 1 culleradeta de wakame sec per persona.

Finalment escorrem bé el cogombre i la wakame i els emplatem.
Amanim i decorem amb el gingebre i el sèsam torrat.

  • Ingredients:
    un cogombre
    alga wakame
    gingebre fresc
    una cullerada de sèsam torrat
    Sal per a curar el cogombre
  • Vinagreta:
    4 cullerades de vinagre d’arròs
    2 cullerades d’oli de sèsam torrat
    2 cullerades de salsa de soja
    sal (un pols)
    2 cullerades de dashi o d’aigua

Sucs i batuts verds. Més que una moda

Els sucs i batuts verds són preparats senzill i refrescants que ens aporten hidratació i grans quantitats de nutrients essencials, oxigenen a la sang a la vegada que desintoxiquen i drenen l’organisme.

La diferència principal entre un suc i un batut (de qualsevol color o ingredient) és que el primer es realitza amb liquadora o espremedor i se separa la polpa. El batut fa servir tota de la fruita i s’afegeix líquid, com l’aigua o la llet vegetal.

Els sucs verds tenen una bona quantitat d’ingredients de color verd com poden ser els espinacs, les bledes, l’api, el bròquil, cogombre… Etc. Rics en fito nutrients i antioxidants. Serveixen perquè descarregar el fetge de tòxics, eliminar les toxines que es van acumulant en el cos i aportar clorofil·la, el cos es manté jove i lliure de malalties.SucVerd

Quan el suc verd?
El suc verd no conté fibra. És una beguda ideal per a depurar l’organisme i aportar nutrients a totes les cel·lules. Continua llegint “Sucs i batuts verds. Més que una moda”

Pa de Fajol, sense gluten i amb el ferment més natural

El fajol o blat sarraí és un cereal molt interessant, especialment per a les persones que han d’evitar el gluten en la seva dieta. Es tracta d’un cereal de naturalesa tèbia, per això es recomana de consumir-lo durant els mesos més freds de l’any i és molt popular en els països del nord d’Europa, on el clima és molt més rigorós.
Però el blat sarraí es pot utilitzar en receptes més fresques, com amanides i saltats de verdures, ideals per als mesos estivals.PaFajol3

A més a més de la seva capacitat per a escalfar per escalfar el sistema digestiu, el blat sarraí també te una altra qualitat interessant: la seva riquesa en fibra soluble, un tipus de fibra molt interessant, els mucílags d’aquest cereal forma una capa mucosa sobre les parets en el tracte digestiu que protegeix, neteja i desinflama.

Són precisament aquests mucílags, una mena de moc espès que el fajol genera en remullar-lo, el que ens permetrà panificar sense l’element més essencial per a la panificació: el gluten.

El gluten és una proteïna que es torna extraordinàriament elàstica i impermeable en hidratar-se, així és com el CO2 de la fermentació queda retingut a la massa i fa que aquesta creixi. Els mucílags de fajol fan una funció similar, tot i que una mica menys eficient, que el gluten, i ens permetran retenir part del CO2 que genera la fermentació espontània de la massa.

El resultat que n’obtindrem és un pa dens, aromàtic i molt gustós, natural i molt digestiu, totalment apte per a celíacs.

Ingredients

  • 250 gr. de blat sarraí cru
  • 75 gr. de llavors de gira-sol crues
  • 125 cc d’aigua (a més a més de la del remull)
  • 1/2 culleradeta de sal

Preparació
Rentem bé el blat sarraí i el deixem en remull durant 4 hores aproximadament (l’aigua ha de cobrir generosament les llavors).PaFajol2
Passades les 4 hores, escórrer bé el blat sarraí i el triturem amb una batedora, juntament amb la resta d’Ingredients (llavors de gira-sol, sal i aigua).
Barregem bé la mescla fins que sigui una pasta grumosa (no ha de quedar una massa fina)
Passem la barreja a un recipient de vidre (mai metàl·lic), cobrim el recipient amb un drap net de cuina i el deixem 24 h en lloc ben càlid.PaFajol1
Un cop fermentada, podem observar que la massa ha pujat i s’han format petites bombolletes. Si apreciem cap canvi, deixem fermentar durant unes hores més.
Preescalfem el forn a 220 ° C.
Passem la massa ja fermentada a un motlle que no sigui metàl·lic i enfornem el pa durant 45-50 Minuts.PaFajol4
Un cop fred, està a punt per a menjar.

Consells

  • És fonamentalment que res de metàl·lic toqui la massa fermentada, en el seu lloc fem servir vidre, fusta, plàstic o silicona.
  • L’interior del Pa en sortir del forn ha d’estar sec i no humit.
  • El pa de fajol es conserva a temperatura ambient entre 3 i 5 dies.
  • Podem aromatitzar el pa afegint: herbes aromàtiques (orenga, alfàbrega …), tomàquet sec, olives, Panses, canyella…
  • Abans d’enfornar, podem espolsar per sobre llavors de sèsam triturat, Chía…

El Te Verd, un plaer ancestral

El Te Verd (Camellia sinensis), 

és un arbre perennifoli de la família de les Teàcies.

El te verd és una de les 50 herbes fonamentals de la medicina xinesa i s’anomena Lu Cha.

Per a la medicina xinesa el Te Verd o Lu Cha, és una planta de naturalesa fresca, i per això és utilitzada per a refrescar la Calor Interna, la Calor-Humitat, refrescar la Sang i drenar el Foc. El seu gust és dolç i amarg.

teverd



Varietats de te



Totes les varietats de te deriven de dos: la que procedeix de l’espècie xinesa Camellia sinensis sinensis i la varietat que procedeix de l’estat hindú d’Assam, Camellia sinensis assamica. A partir d’elles es produeix el que es coneix com a te negre i te verd.

El primer resulta d’un procés de fermentació de la fulla, mentre que el segon es talla el procés de fermentació mitjançant la calor que destrueix l’enzim oxidant, de manera que el producte resultant posseeix unes característiques desiguals quant a la seva composició, sabor, olor i aspecte. Com que no actuen els enzims, la planta seca segueix mantenint un aspecte verd, d’aquí que se li conegui com te verd. L’enzim oxidasa actua sobre els polifenols produint la seva oxidació i transformant-los en compostos que presenten una coloració marronosa. Tots dos mantenen les mateixes propietats estimulants, digestives i circulatòries, però les propietats anticanceroses relacionades amb el te verd, i atribuïdes fonamentalment als polifenols, queden eliminades en el procés de fermentació a què es veu sotmès el te negre.

Això fa que, des d’un punt de vista fitoterapèutic, es fa més aconsellable utilitzar el te verd. Continua llegint “El Te Verd, un plaer ancestral”

Les Baies de Goji, antioxidant i molt més.

Les Baies de Goji o Gou Qi Zi són baies vermelles provinents de dues espècies diferents, l’arç negre i l’arç de la Xina. Es cultiven generalment en extenses plantacions a nord de la Xina, especialment a les vores del riu Groc, terres molt fèrtils.

goji

Segons la Medicina Tradicional Xinesa, les Baies de Goji o Gou Qi Zi és una substància que tonifica, nodreix l’energia Yin i té efectes beneficiosos sobre els ulls, el pulmó, el ronyó, el fetge i el sistema immunitari.

Continua llegint “Les Baies de Goji, antioxidant i molt més.”