El Te Verd, un plaer ancestral

El Te Verd (Camellia sinensis), 

és un arbre perennifoli de la família de les Teàcies.

El te verd és una de les 50 herbes fonamentals de la medicina xinesa i s’anomena Lu Cha.

Per a la medicina xinesa el Te Verd o Lu Cha, és una planta de naturalesa fresca, i per això és utilitzada per a refrescar la Calor Interna, la Calor-Humitat, refrescar la Sang i drenar el Foc. El seu gust és dolç i amarg.

teverd



Varietats de te



Totes les varietats de te deriven de dos: la que procedeix de l’espècie xinesa Camellia sinensis sinensis i la varietat que procedeix de l’estat hindú d’Assam, Camellia sinensis assamica. A partir d’elles es produeix el que es coneix com a te negre i te verd.

El primer resulta d’un procés de fermentació de la fulla, mentre que el segon es talla el procés de fermentació mitjançant la calor que destrueix l’enzim oxidant, de manera que el producte resultant posseeix unes característiques desiguals quant a la seva composició, sabor, olor i aspecte. Com que no actuen els enzims, la planta seca segueix mantenint un aspecte verd, d’aquí que se li conegui com te verd. L’enzim oxidasa actua sobre els polifenols produint la seva oxidació i transformant-los en compostos que presenten una coloració marronosa. Tots dos mantenen les mateixes propietats estimulants, digestives i circulatòries, però les propietats anticanceroses relacionades amb el te verd, i atribuïdes fonamentalment als polifenols, queden eliminades en el procés de fermentació a què es veu sotmès el te negre.

Això fa que, des d’un punt de vista fitoterapèutic, es fa més aconsellable utilitzar el te verd.

Usos terapèutics del Te Verd


  • S’ha valorat molt la importància del te verd com anticancerigen. Factor que el diferencia del te negre i el fa més aconsellable per prendre habitualment. En aquest sentit es considera que posseeix moltes propietats antioxidants que el converteixen en una autèntica medicina que impedeix la formació dels càncers. Dins dels components que tenen aquestes propietats mencionarem en primer lloc les catequines i especialment l’epigalocatequina gàlata. Però, a més d’aquests flavonoides, cal esmentar altres components considerats com a inhibidors tumorals com, per exemple, la cafeïna, els aminoàcids, la quercetina i la vitamina C. Aquestes mateixes propietats podrien ser útils per al tractament de la SIDA.
  • Estimula lleugerament, amb la qual cosa resulta adequat en aquells estats d’ànim decaiguts o en situacions en què es requereix un esforç físic addicional. No convé abusar de preparacions molt concentrades o repetitives, doncs, en aquest cas, pot comportar a la irritació de l’aparell digestiu així com produir palpitacions cardíaques.
  • S’ha relacionat el consum del te verd amb les dietes d’aprimament pel paper de la cafeïna (teïna) com a estimulant. Estudis recents semblen concloure que les catequines tenen un efecte termogènic, és a dir, que augmenten la temperatura corporal, amb la qual cosa, en activar el metabolisme, contribueixen al fet que el subjecte perdi pes. Aquests efectes de les catequines en el te verd augmenten la despesa energètica i la crema de greixos de l’organisme.
  • Diürètic: Pel seu valor d’estimulant, s’utilitza com a diürètic en tractaments d’obesitat, en augmentar la micció, eliminant líquid corporal. Resulta molt adequat per prevenir les pedres en els ronyons i evitar la retenció de líquids. (Més informació)
  • Migranyes: El te verd s’utilitza contra la migranya, en constrènyer els vasos sanguinis pericranials, la cafeïna, a més de ser estimulant, alleuja en els mals de cap, resultant especialment útil en casos de migranya.
  • Protecció del fetge: Protegeix el fetge i exerceix una acció antivírica sobre el fetge, pel que resulta adequat en el tractament de l’hepatitis. Les seves propietats antioxidants poden protegir la degeneració del fetge i ajudar a impedir el càncer de fetge o la cirrosi. Aquesta propietat el fa molt interessant en la protecció del fetge davant la possible degeneració del mateix causada per intoxicació alimentària o intoxicació química.
  • Aparell circulatori: Disminueix el colesterol, fluïdifica la sang, tonifica el cor i protegeix contra l’infart de miocardi o angina de pit. 


Fertilitat: Per la seva riquesa en arginina que sembla tenir una influència en l’augment d’espermatozoides (Infusions de la planta seca)

Com es prepara el te verd?


En infusions del 2 al 3%. Si el que es pretén és potenciar el valor estimulant de la cafeïna és convenient realitzar una infusió en un període de temps breu entre 1,5 i 3 minuts.

Mentre si el que es vol és extreure els valors astringents, és convenient prolongar la infusió durant més temps, fins a uns 10 o 12 minuts. En el segon cas el valor estimulant de la cafeïna queda pràcticament anul·lat

Contraindicacions del te verd

El te verd, en un ús habitual, no té toxicitat, però presenta una sèrie de contraindicacions

La principal contraindicació del te ve donada pel seu contingut en cafeïna (teïna).
 Les propietats estimulants de la cafeïna determinen que aquesta planta no sigui aconsellada en aquells casos en què apareguin símptomes de debilitat nerviosa o alteracions cardíaques, com palpitacions, epilèpsia, arítmia, insuficiència cardíaca, insomni, nerviosisme, etc. doncs aquests símptomes poden empitjorar amb la cafeïna.

El te verd augmenta la producció d’àcids en l’estómac. Per aquest motiu, no resulta adequat consumir te en casos de problemes gàstrics, com úlcera gàstrica, mal de panxa, reflux gàstric, acidesa estomacal o vòmits. En aquests casos, el te podria empitjorar aquestes condicions.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s